Da Vinci's Demons

Els que mirin la sèrie esperant veure vida, obra i miracles del senyor Leonardo Da Vinci, que s’ho treguin del cap. “Da Vinci's Demons” no és una sèrie biogràfica de l’artista del renaixement ni tampoc una sèrie històrica que expliqui el moviment renaixentista ni la societat d’aquella època,  sinó una excusa per explicar histories fantàstiques i en molts casos inversemblants.

La sèrie agafa el personatge en préstec i més enllà del que significa ell com a personatge històric, el barreja amb un entorn i unes històries que fugen de la lògica humana. La sèrie fa una interpretació del personatge, en cap cas podem esperar un gran rigor històric (tan de personatge com de transfons social) ni experiments o invents completament lògics. En moltes ocasions, es salten els principis de la física anant i venint deixant, això si, un resultat espectacular.

I amb tots aquestes ingredients, com a espectador quedes satisfet, perquè el retrat del personatge s’adhereix a aquesta manera de fer i a aquests resultats. Tot i que saps perfectament que un cert invent és impensable perquè està completament avançat a la tecnologia d’aquella època, t’ho acabes creient perquè forma part de la historia que t’estan explicant.

A part, el personatge de Da Vinci (interpretat per un moníssim Tom Riley) té molt carisma i et cau bé de seguida. És un geni boig que viu al seu propi món, ple d’insolència i picardia, i amb un visió molt particular del món que l’envolta.

Si, en el meu cas és una sèrie que m'ha enganxat. Potser és per com la presenten (en alguns moments recorda a “Sherlock”); o potser per com és el personatge de Da Vinci, jove i insolent com el que més; o per com es desenvolupa la trama; o per els experiments de, a cada un més increïble; o per les traïcions i la política entre famílies i països. Sigui pel que sigui, no estem davant una sèrie brillant, però si davant una sèrie que aconsegueix captar la teva atenció i t’enganxa. Si el seu objectiu era entretenir (perquè ja hem dit que l’objectiu de rigor històric, casi que no) ho aconsegueix a la perfecció.